Aquest diumenge, coincidint amb la pujada al puig de missa, es va celebar a la ciutat alacantina de Santa Pola, la vintena edició de la seva mitja marató internacional. A petició d'algun lector del bloc, de na May en concret, ahí va la crònica.
Una vegada desapareguda la nostra semi, per als que ens agrada aquesta distància només ens queda el remei de sortir a la península o l'estranger per participar en mitges maratons. M'havien parlat molt bé de Sant Pola i com no queda gaire lluny de casa (una hora d'autopista des de Dénia) em vaig decidir per aquesta i vaig encertar.
Per la seva situació geogràfica el bon temps sol acompanyar aquesta cursa malgrat es disputi en gener. A això se li uneix una excel.lent organització a nivell dels maratons: fira del corredor bastant acceptable, activitats paral·leles el dia abans, gran quantitat de serveis (banys per tot, diferents zones de dutxes en instal·lacions esportives, guardarroba). Bossa del corredor amb gran quantiat d'obsequis (samarreta tècnica, tovallola commemorativa, beguda energètica, dolços, ulleres de sol de running, sal de la zona, uns imans o clecs per fixar el dorsal a la samarret per subsitituir els imperdibles, medalla molt polida i diferent a les de per aquí. Enguany l'organització a fet un esforç i per celebrar el XXè aniversari a l'inscripció li van càrregar uns pocs euros i el xip groc de la prova l'han "regalat" als corredors amb les dades introduïdes i en principi aquest xip és vàlid per als grans maratons i altres curses com per exemple les que organitza nike.
L'avituallament de meta, impressionant, molt espaciós per qué no es formin cues, hi trobàvem de tot: la tovallola, tot tipus de fruites, cervesa fresca, aigua (curiós, aigua desalada embotellada), powerade, coca-cola, massatges i crec que ja està tot. Tot aixó en quantitats desorbitants per abastir als 5300 corredors d'aquesta edició.
Cronometratge amb xip, classificacions quasi instantànees publicades a la zona d'arribada, missatges sms als mòbils dels corredors informant del temps i classificació, descàrrega de diploma amb la foto d'arribada. En fi, de tot. A més d'un circuit completament pla, composat per tres voltes concèntriques de diferents distàncies, que fan que els corredors passin 6 voltes per la zona de meta (3 per meta i 3 per contrameta). Un ambient i animació increïble, amb tot un poble volcat amb la seva mitja marató que permaneix pràcticament tot el matí tallat al trànsit. S'ocupa quasi tot el poble entre el circuit, aparcaments, zones de dutxes, zona de meta i arribada. És espectacular el muntatge.
En quant a la meva participació, contar-vos que em va anar molt bé però el temps realitzat un poc per dalt de l'objectiu d'1h35'. Em vaig trobar molt bé i còmode, sense molèsties ni lesions de cap tipus. Temps final: 1:38:02 a 4'40'' el km. El 1429 classificat de 5300 participants, el 333 de la meva categoria.No està mal, però podria haver estat millor. Vaig acabar a tope, sobretot del 15 endavant, però amb la sensació d'haver perdut una mica, només una mica de temps ala primers 10 km. Em va fallar la llebre, je, je.
L'única nota negativa va ser la mort d'un corredor de 55 anys, que va caure desmaiat al km 16 i va ser traslladat al centre de salut de Santa Pola però no el varen poder reanimar. Va morir de parada cardíaca. Va morir fent el que més li agradava: córrer. Descansi en pau.
Aquest seria un altre tema de debat: són saludables aquestos esforços? Jo pens que no, i que hi ha moltes altres coses més perjudicials i altres pràctiques més perilloses i amb índexs de mortalitat molt més elevats. Mentres no em diguin el contrari seguiré corrent i corrent, curses de 2 de 10 de 15 quilòmetres, mitges maratons i alguna que altra marató. Tal vegada enguany, la de Madrid.
Bona nit
