dilluns, 22 de febrer de 2010

Marató de València 2010


6:15 de la matinada, sona el despertador quan ja fa una estona que estic despert, des de les 5'30 i això que m'havia adormit passades les 00'30 hores. Quedam a l'habitació de'n Toni Serra per esmorzar. Què mengen dos maratonians populars el dia de la cursa? Un plàtan cadascú, mig sandvitx de jamón i formatge per om, nous, aigua i aquarius. A les 7'15 partim de l'hotel cap a la línia de sortida, un petit passeig per una ciutat deserta i en 10 minuts ja començam a trobar els primers corredors que van cap al "matadero". De seguida ens trobam als companys del GE Es Vedrà que estan fent-se les fotos de rigor, "osti...... la càmera de fotos, ens l'hem oblidat a l'hotel!!" qualsevol torna a per ella, ens haurem d'apanyar amb els mòbils. Pobre bloc, quedarà sense reportatge fotogràfic, ho sentim, mirarem de fer algun arreglo.

Buscam una cafeteria per fer els cafenets que ens posaran a tope i ens ajudaran a evaquar les darrers restes: missió impossible. Però finalment trobam una oberta a la darrera curva del recorregut, està repleta de corredors, com a 200 o 300 per 2 cambrers, finalment ens atenen i ens prenem Toni un cafè i jo un tallat. He vist corredors prendre`s dos cafès seguits  un darrere l'altre.

Amb el temps bastant ajustat ens preparam, lo típic: vaselina, radiosalil, i copie l'idea de'n Toni i ens encintam els mugrons amb esparadrat, gran encert. Al guardarroba i llestos. Quin fred, jo em deixe posada la bossa de plàstic que vaig agafar a la fira del corredor i Toni una samarreta de cotó cutre que venia en la bossa d'obsequis. El nostre calaix de sortida és el primer, però la gent s'impacienta en els accesos que s'estaven fent lents i l'organització és desbordada no respectant-se els calaixos de sortida. Naltros ens col·locam al nostre lloc: Toni bastant endavant, Boris se'n va una miqueta endavant de Matías Noguera i jo que ens situam una mica davant del pràctic de les 3 h 30'.

Matías Noguera, del Triatló Santa Eulària,  passarà ser el meu company de viatge en aquest 4t marató. Sortida neta gràcies a la gran avinguda on es realitza enguany. Els 2 primers km un poc per dalt de 5' el km degut a la massificació. A partir d'aquí, sempre per baix de 5' per no ser superats pel bus de les 3h30, i intentar fer una cursa de menys a més. Decideisc dur el temps parcials de 5 en 5 km per no agoviar-nos i estar tot el temps pendents del rellotge. Un altre encert: clavam el ritme i intentam còrrer per debaix de 25' el 5000, ho aconseguim com si fossim una maquinària suissa (24'44''-24'09''-24'10''-24'20''-23'59''-24'38''-24'48''-25'41'' i dos quilòmetres més i cap a meta) com heu vist del 35 al 40 el més lent, lògic.

Anam còmodes, Matías i jo, tota la cursa sense forçar, sense notar molèsties. Només ens queixam alguna vegada del fred, 7ºC-8ºC durant tota la cursa. A partir del 10 comença a ploure, però és un ruiximet que no arriba a fer-se molest, almenys no fa el vent de la tarda anterior. Jo tire a faltar uns guants, els dos tenim les mans congelades. Sobrepassam a n'Spiderman, sí Spiderman, el que sentiu....ah i més endavant ens adelantaria Superman, amb capa i tot. És una passada com aquesta gent pot còrrer un marató disfressat, en Superman duia una marxa, degué acabar molt aprop de les 3 hores. Hi havia un torero amb sabates de vestir amb el xip engantxat, i després nosaltres no sabem quina equipació posar-nos...

Passam la mitja marató molt còmodes, en 1h 43' només 2' per baix del meu objectiu. M'asuste un poc i pense que és molt poc, però immediatament positivitze la situació i dic que si seguim corrent per baix de 5' poc a poc la diferència anirà augmentant, i si podem ja apretarem més endavant.

Cap al 30 trobam una altra vegada a tots els familiars i els seus ànims ens donen ales, però trob a faltar alguna cosa sòlida que dur-me a la panxa, com un bocí de plàtan. Matías em dona una mica del seu gel, algo és algo.
Del 35 al 40 estam ja algo tocats i són els 5 km més lents, ens donam ànims un a l'altre, junts ho aconseguirem. Quasi al 40, sense donar-me compte em separ una mica d'en Matías i divise uns metres endavant a un corredor del GE Es Vedrà. És tracta d'en Toni Llorens, m'anime per arribar fins on és ell, ho aconsegueisc ràpid per què du un ritme lent, ha punxat. Intercanviam ànims i el deix darrera. Uns metres més endavant, em trob a Vicent Marí, un altre del Es Vedrà, que va caminant, l'anim a seguir amb jo i em diu que no pot, li coment que per darrere ve en Toni i decideix esperar-lo. Per tant, faig els dos darrers quilòmetres en solitari i a bon ritme. Però encara no estava tot fet, de sobte començ a notar els braços adormits, molt adormits, no tornen en sí, cada vegada adormits més amunt, fins les aixelles, not un formiguer. La situació m'asusta, mai m'havia passat. Em dona per pensar amb circulació i síntomes d'aturada cardíaca..amb el pitjor vaja. Però jo de respiració, cansament, i pulsacions em trobava bé. Baix el ritme una mica i decideisc arribar així a meta, ja que tenc marge de sobra fins les 3h 30'.

L'entrada a meta, apoteòsica. El lloc ideal, un encert de l'organització. Resulta que els familiars s'han anat situant a la recta de meta abans de la zona acotada amb tanques. Han format un passadís cada vegada més estret per on només poden passar 2-3 corredors a la vegada, quasi en filera, al pur estil etapa de muntanya del Tour de França. Una passada. Només queda apretar, funyar l'estora groga i passar per baix del rellotge que marca 3h 28 i pocs segons, temps real marcat pel xip: 3h 27.

Quines sensacions més polides, no sap un sí plorar, riure, l'emoció és molt forta. Quan em trob amb els meus descarrec totes les tensions acumulades de la preparació i de la mateixa cursa, així com del susto dels braços. I aquesta tensió es transforma en llàgrimes, llàgrimes d'emoció i alegria per haver acabat el meu 4t marató amb èxit.
Gràcies a tots.
Toni Serra, el millor dels eivissencs

Matías Noguera, el meu company de batalla.

Ja tenim una nova maratoniana eivissenca: Vicenta

Jose Maria Cardona, el presi de l'Es Vedrà, un altre nou maratonià.

Xicu Ribas, gran debut en marató.
.
Toni Serra 2h 59.
Boris Baer 3h 09
Xicu Ribas 3h 17
Jose M. Martínez 3h 19
Darío Muñoz 3h 27
Matias Noguera 3h28'
Vicent Marí 3h 31
Toni Llorens 3h 33
 Pepet Colomar 3h 38'
Jose Maria 3h 38'
Vicenta Tur 3h 41
Alejandro Monteagudo 3h 42'
Eusebio Noguera 3h 42'
Jorge Alabarta 4h 53'