dimarts, 17 de maig de 2011

Mitja marató de Formentera


Idò això: amb la meva participació a la III mitja marató de Formentera done per finalització la temporada atlètica 2010/2011. I es que ja està bé, pens que amb el que he participat fins ara ja és més que suficient. Començ sempre just dies després dels 10 km Sant Mateu. Enguany han caigut les següents curses:
  • Sa sobrassada
  • Semi de muntanya
  • Cursa 10km Patrimoni Humanitat (42')
  • Cursa sa salsa
  • Crossos Buscastell, Santa Eulària i Final sa joveria
  • Mitja marató Santa Pola (1h 38')
  • Marató Barcelona (3h19' MP)
  • Cursa de muntanya Sa Talaia.
  • Passeig a passeig (1h 02' MP)
  • Ultra Trail Serra de Tramuntana (18h25')
  • Mitja marató de Formentera (1h31' MP)
No està gens malament.... però el cos ja diu basta i ho va dir ahir a la mitja de Formentera.
El dia començava ja malament, obrint la porta de casa un diumenge a les 6h30 i plovent..., preparat per anar a agafar la barca i partir cap a Formentera, el paradís que avui no ho seria tant.
A les 7 ja som a l'estació marítima i allí estan ja els més matiners: Els Tonis (els dos Marí i Toni Tur, Serra), també hi ha gent del pacha com Tierry, Chema i Christophe que em convida a un cafè (merci). Bitllet d'anada i tornada, 22'85 €. Còrrer una semi a Formentera, no tiene precio. A la cua del vaixell em trob amb els Esgarrapats, quines màquines! Sembla que les noves equipacions els hi han donat ales.Nixe i cap a Formentera. Com ja va sent habitual ens seim a fora, darrera, on la cafeteria, per prendre la fresca i evitar possible marejos. Feim unes rises i planificam la cursa amb Jose Maria i Toni(Es Vedrà), Toni Marí (Triatló S. Eulària) i Toni Serra. La tàctica: picar-nos bastant i mariquita l'últim. José i jo que venim amb molts de km del ultra trail ntentarem baixar d'1h 30'. Avui pot ser el dia. La resta més o menys el mateix.
Arribam a Formentera i agafam el primer bus cap a La Mola, ens seim davant, ja duim algo de ventaja, jejeje. Baixam els primers del bus i directe sense saludar a ningú a la taula de recollida de dorsals. Sóc el primer en recollir-lo, no em donen bossa diuen que a la meta, quan tothom la du ja.En un sobre el dorsal i la camiseta de la meua talla. Increïble ha funcionat! Tot Déu està tesguardat als porxos del bar i la botiga de souviners de La Mola, no cabem tots i els que arribam ara ens toca canviar-nos a l'intempèrie. "No hay dolor". La zona i la carretera no és la ideal per acollir una sortida d'una cursa de 800 participants, però el paisatge ho compensa tot i el recorregut és molt xulo i l'illa no la podem estirar més, és el que hi ha.
L'escalfament es fa com es pot i és almenys curiós veure uns 700 atletes escalfant donant voltes en cercle en uns 100 metres darrera la línia de sortida. Parlaments de rigor i sortida cap a la Savina, que sinó perdrem la barca. Estam ben situats i de seguida es pot còrrer amb facilitat, intent seguir a Toni Serra i Jose Maria. Sé que ells em duran a baixar d'1h30'. Però de seguida se me'n van uns metres, 20 metres que mantenc durant 4km la qual cosa vol dir que duim un ritme similar al voltant de 4'10'',  això promet. A la baixada em fugen una mica més, però desisteisc a seguir-los en mirar el meu GPS i observar un ritme de 3'55''. Estàs loco!! em dic a mi mateix. Aquest ritme no és el meu i ho acabaré pagant. No sé si seré capaç de rodar a 4'15'' tant de temps. Arribam a baix i toca estavilitzar un ritme de creuer al voltant de 4'15''. M'acompanya un moment Salvatore Rametta i em pregunta pel meu objectiu, mirar d'anar junts, de fer pinya, rodam uns km a 4'10-4'15'' i Salvatore em diu un hasta luego, es queda darrera per que diu que per ell és un ritme molt alt. Sabia decisió.
Cap al km 10 m'agafa una bona grupeta: Toni Tur, dels maratonians d'eivissa, company de passeig a passeig, la meva paisana, Amparo Villar i Joan Tur. Intente seguir-los i anar amb ells resguardat a dins del grup. Ho aconsegueisc durant uns 4 km. Anam a 4'10'', buf escalofriant per jo, em maregen aquestos ritmes. Veig al davant, no gaire lluny a Jose Maria.
En això arriba el fatídic km 14. El gir amb tant de públic a Sant Ferran. Aquella curva a dreta, plena de gent animant, em deix anar per l'emoció aixec els braços per aplaudir en senyal d'agraïment i plassssssss : tiró muscular al bessó esquerre. Se me puja la bola i em deixa totalment coix per moments. Segueisc una mica endavant i a on no hi ha ja tan de públic m'atur a estirar. Però no això pareix que no te remei. Se me passa pel cap abandonar. Valore la situació: falten 7, pot ser un calvari... Primera decisó: provam d'arribar a l'avituallament del 15 i allí decidiré. Cambie la zancada a passes més curtes a veure si així se me passa. Pas de "volar" a 4'10'' a arrossegar-me a 5'30''. En un moment em passen més de 20 corredors, Toni Marí m'ofereix un gel, li dic que no, que si no té un bessó nou per jo. l'altre Toni, el d'Es Vedrà em dona ànims i Salvatore també em passa. El dolor almenys ara és soportable i ja començ a còrrer amb difcultats i coixejant a 4'50''. Segueix passant-me gent, pens en el llibre que estic llegint "Córrer o morir". Ara us pareixerà una xorrada. Però em dona forces i em permet treurem el dolor de la ment com feia el protagonista, en Kilian Jornet, que el cap no pensi en el bessó i començ a forçar un poc més. Em passa el meu amic i company de club Vicent. Estam cap el 17, vordejant s'estany, em motiva la situació i vaig a per ell, a intentar seguir-lo. Torn a còrrer a ritmes alts 4'20'' i els darrers km, ja a la Savina inclòs torn als 4'10'' però ja és massa tard, el crono de meta ja ha superat l'hora i mitja i jo encara no he girat la darrera curva. Al final acabaré la cursa, sé que algú altre hagués abandonat, jo apret a la recta, pens que en qualsevol moment el bessó es tornarà a posar com una pedra. No deix que m'avanci el corredor que ve darrera, acab esprintant i aturant el crono en 1 hora 31 minuts i 45 segons. Cinc minuts menys que l'any passat, marca personal, però objectiu no aconseguit. Però content conforme s'havia posat la cosa.
Dutxa ràpida i apretada i cap a casa en la barca de les 12'30h. Els primers en tornar, avui ja he set el primer en vàries coses, jeje. Buffffffffffff quin matinet més intens.
En definitiva, au revoir.